L’Estudi Taller Carles Fontserè conserva i mostra una part destacada del llegat d’un dels artistes més representatius del segle XX a Catalunya. Està ubicat al municipi de Porqueres (Pla de l’Estany), dalt d’un turó des d’on es veu el puig de les Gitanes, la serra de Ginestar, el pla de Martís i, més enllà, la plana de l’Empordà i els Pirineus.
Carles Fontserè i Terry Broch van comprar la finca l’any 1959. En aquell moment la parella residia a Nova York, però tenia clar que algun dia tornaria a Catalunya. Aquesta voluntat els va portar a cercar un espai en plena natura, amb una ubicació estratègica: equidistant de la frontera amb França —per si calia tornar a fugir— i de Barcelona, ciutat on Fontserè podia desenvolupar la seva tasca artística. El retorn a Catalunya es va produir l’any 1973.
A la Casa Museu Prat de la Riba, els visitants tindran l’oportunitat de descobrir l’entorn on va néixer i morir el primer president de la Mancomunitat de Catalunya. Les visites no sols se centraran en la seva trajectòria personal i política, sinó que també oferiran una immersió en la vida quotidiana a Castellterçol i al Moianès a cavall entre els segles XIX i XX, mostrant com la realitat local dialogava amb els grans canvis socials i culturals del país.
This guided tour of the monument provides an opportunity to view the most iconic parts of the castle and to learn about Templar history and architecture.
El monestir de Santes Creus va néixer el 1160 sota el patrocini dels llinatges dels Montcada i dels Cervelló, i del comte Ramon Berenguer IV. Els monjos, provinents del monestir occità de la Gran Selva, van trobar a la riba del riu Gaià l’emplaçament idoni per bastir-hi un monestir que seria, fins al 1835, el centre d’una de les senyories monàstiques més extenses i influents de la Corona d’Aragó. Santes Creus va tenir el seu moment de més esplendor en els segles XIII i XIV gràcies al favor del llinatge reial i la noblesa.
Els reis Pere el Gran i Jaume II el Just i la reina Blanca d’Anjou el van escollir com a panteó i en van esdevenir protectors i mecenes actius. Les seves restes reposen a l’església en dos monuments funeraris, considerats obres cabdals del primer gòtic català i els únics que ens han arribat intactes de la reialesa de la Corona d’Aragó.
Visita guiada pel monument per conèixer els espais més emblemàtics de l’abadia cistercenca, com ara el claustre gòtic o els mausoleus reials, i descobrir la història de l’orde i com hi vivien els monjos.
Visit the most emblematic areas of the Monastery of Sant Pere de Rodes, discovering the history and architecture of this jewel of Catalan Romanesque.
En aquest espai tranquil i protegit per la serralada del Montsant, els monjos cartoixans van seguir un model de vida marcat pel silenci i l’oració, combinant la solitud eremítica amb la vida comunitària. La cartoixa es va fundar el 1194 gràcies a una concessió d’Alfons I, amb el propòsit de fixar un poblament en les terres acabades de conquerir. Les donacions i compres que es van produir posteriorment van convertir la cartoixa en un gran «senyor feudal», atès que va arribar a posseir un ampli territori, que coincideix amb l’actual comarca del Priorat.
Escaladei va ser la primera cartoixa de la Península i va intervenir en la fundació de moltes de les que es van crear més endavant. A partir de la primera meitat del segle XIX, la desamortització de terres que eren propietat de l’Església i els saquejos que hi van tenir lloc durant les revoltes populars van provocar l’abandonament i la profunda degradació del conjunt. Actualment, però, les darreres obres de restauració han tret a la llum una part d’aquesta esplendor, que es pot contemplar en el nou espai visitable, corresponent a l’àrea de vida comunitària.
Visita guiada pel monument per conèixer els espais més emblemàtics de la cartoixa i la vida cartoixana.
Un recorregut pels diferents espais de la canònica que ens descobrirà la seva història, l’arquitectura única i les curiositats de com s’hi celebraven les festes de Nadal. Hi haurà la recreació de la taula i del dinar que la comunitat de canonges del segle XIV, tal i com celebraven aquesta festivitat al refetor del monestir.
accessibility | legal notice and privacy policy | cookies | © Departament de Cultura 2018 Agència Catalana del Patrimoni Cultural