Antoni Madueño & Odette Castro & Álvaro Vicente & Pep Aymerich

Equinocci: la manifestació explícita que el sol davalla. Els sons de l’Apocalipsi amb el cant de la Sibil·la, la litúrgia de les Hores o l’ofici de Difunts. Una escenografia sorprenent, per a una creació paralitúrgica sobre la fi dels temps i l’adveniment d’un món nou. 

Homenatge a Jesús Moncada ( 20è aniversari de la seva mort)

12 h. Lectura de textos seleccionats per Teresa Ibars

Concert de LA CLAVELLINERA (música tradicional)

El Castell de Cardona ofereix una nova visita guiada sobre el rodatge de la pel·lícula d’Orson Welles, “Campanades a mitjanit”. La visita d’una hora de durada, recorre els escenaris principals del rodatge, explica alguns dels fets més destacats de la producció del film i del context històric de l’època i recull vivències i anècdotes del rodatge.

Diàlegs. Art, música i patrimoni és un cicle d’estiu que uneix tres pilars fonamentals de la cultura: l’art, la música i el patrimoni. I ho fa en l’emblemàtica Canònica de Santa Maria de Vilabertran. Paral·lelament, s’hi organitza una exposició d’art contemporani, des de fa ja més d’una dècada, comissariada pel Bòlit, Centre d’Art Contemporani de Girona, en col·laboració amb l’Agència Catalana del Patrimoni Cultural.

Cada artista formalitza el procés creatiu dins d'un cub: un ens convida a submergir-nos-hi, a ser testimonis d’un espai on les línies de pensament, exploració i ideació conflueixen en una nova realitat; l’altre ens manté a distància, requerint que confiem en la paraula de l’artista que, dins de la invisibilitat del cub, una xarxa de fotons en moviment teixeix la seva presència.

El monestir de Santes Creus va néixer el 1160 sota el patrocini dels llinatges dels Montcada i dels Cervelló, i del comte Ramon Berenguer IV. Els monjos, provinents del monestir occità de la Gran Selva, van trobar a la riba del riu Gaià l’emplaçament idoni per bastir-hi un monestir que seria, fins al 1835, el centre d’una de les senyories monàstiques més extenses i influents de la Corona d’Aragó. Santes Creus va tenir el seu moment de més esplendor en els segles XIII i XIV gràcies al favor del llinatge reial i la noblesa.

Els reis Pere el Gran i Jaume II el Just i la reina Blanca d’Anjou el van escollir com a panteó i en van esdevenir protectors i mecenes actius. Les seves restes reposen a l’església en dos monuments funeraris, considerats obres cabdals del primer gòtic català i els únics que ens han arribat intactes de la reialesa de la Corona d’Aragó.

Visita guiada pel monument per conèixer els espais més emblemàtics de l’abadia cistercenca, com ara el claustre gòtic o els mausoleus reials, i descobrir la història de l’orde i com hi vivien els monjos.

Escornalbou nos adentra en una época en la que la burguesía acomodada habilitó los antiguos edificios históricos para convertirlos en sus residencias. Así, en 1911, Eduard Toda compró el antiguo monasterio de Sant Miquel d'Escornalbou y lo restauró con total libertad.

La visita nos permite conocer el ambiente de una casa acomodada de principios de siglo XX, donde se reunieron las principales figuras de la Renaixença invitadas por Toda. En las diferentes estancias quedan muestras de las colecciones que Toda había reunido en sus viajes. Vicecónsul en Macao, Hong Kong y Shanghái, y cónsul en Egipto, aprovechó estas experiencias para conocer diferentes culturas. Se interesó especialmente por el antiguo Egipto: participó en las excavaciones de Tebas y reunió una colección privada de arte egipcio, que cedió al Museo Arqueológico Nacional de Madrid y al Museo Víctor Balaguer de Vilanova i la Geltrú.

La peculiar interpretación que Toda hizo del antiguo conjunto deja entrever los restos del monasterio fundado en 1153. Toda preservó algunos elementos, como la iglesia y el claustro que reformó para convertirlo en un jardín desde donde disfrutar de una de las mejores vistas de las comarcas de Tarragona.

Visita guiada por el monumento para conocer los espacios más emblemáticos de esta casa, su entorno y la vida que le dio Eduard Toda.

Visita guiada por el monumento para conocer los espacios más emblemáticos del castillo, y poder descubrir la historia de los templarios y su arquitectura.

En aquest espai tranquil i protegit per la serralada del Montsant, els monjos cartoixans van seguir un model de vida marcat pel silenci i l’oració, combinant la solitud eremítica amb la vida comunitària. La cartoixa es va fundar el 1194 gràcies a una concessió d’Alfons I, amb el propòsit de fixar un poblament en les terres acabades de conquerir. Les donacions i compres que es van produir posteriorment van convertir la cartoixa en un gran «senyor feudal», atès que va arribar a posseir un ampli territori, que coincideix amb l’actual comarca del Priorat.

Escaladei va ser la primera cartoixa de la Península i va intervenir en la fundació de moltes de les que es van crear més endavant. A partir de la primera meitat del segle XIX, la desamortització de terres que eren propietat de l’Església i els saquejos que hi van tenir lloc durant les revoltes populars van provocar l’abandonament i la profunda degradació del conjunt. Actualment, però, les darreres obres de restauració han tret a la llum una part d’aquesta esplendor, que es pot contemplar en el nou espai visitable, corresponent a l’àrea de vida comunitària.

Visita guiada pel monument per conèixer els espais més emblemàtics de la cartoixa i la vida cartoixana.

Un recorregut pels diferents espais de la canònica que ens descobrirà la seva història, l’arquitectura única i les curiositats de com s’hi celebraven les festes de Nadal. Hi haurà la recreació de la taula i del dinar que la comunitat de canonges del segle XIV, tal i com celebraven aquesta festivitat al refetor del monestir. 

L’Estudi Taller Carles Fontserè conserva i mostra una part destacada del llegat d’un dels artistes més representatius del segle XX a Catalunya. Està ubicat al municipi de Porqueres (Pla de l’Estany), dalt d’un turó des d’on es veu el puig de les Gitanes, la serra de Ginestar, el pla de Martís i, més enllà, la plana de l’Empordà i els Pirineus. 

Carles Fontserè i Terry Broch van comprar la finca l’any 1959. En aquell moment la parella residia a Nova York, però tenia clar que algun dia tornaria a Catalunya. Aquesta voluntat els va portar a cercar un espai en plena natura, amb una ubicació estratègica: equidistant de la frontera amb França —per si calia tornar a fugir— i de Barcelona, ciutat on Fontserè podia desenvolupar la seva tasca artística. El retorn a Catalunya es va produir l’any 1973.