Amb motiu de la Diada Internacional de les Dones, l'artista Ana DMatos reflexiona sobre el silenci imposat i l'esborrat històric de les dones amb una acció performativa que reivindica la figura de la Marquesa de Cartellà com a impulsora de la construcció del Palau Moja. A través d’una “escultura de vestir”, l’artista construeix una acció simbòlica basada en el gest de teixir, entès com una pràctica creativa i bella i, alhora, com una estructura cultural heretada.
Al llarg de la visita, coneixerem el paper de les dones en els cercles de la noblesa catalana medieval; a través dels sepulcres nobiliaris de Guillema de Claramunt, Guillema de Montcada, coneguda com la "Invicta Amazona" i la capella de Magdalena Salva. A més a més, visitarem dues tombes reials femenines situades a l'església, la de Blanca d'Anjou i la de Margarida de Prades; dues reines a les quals la maternitat va decidir el seu destí. Una maternitat molt significativa també per a l'Orde del Cister que es regeix per una devoció mariana, a través del culte a la Mare de Déu de la Llet, representada al retaule principal de l'església.
Amb motiu de la Diada Internacional de les Dones, recorreu el poblat de Santa Creu per descobrir com era la vida a un poblat medieval i quines van ser les mestresses que hi habitaren. Dones treballadores, mares, filles, esposes i vídues que ens ajudaran a entendre millor el seu dia a dia. Una visita per a comprendre el paper femení al món rural a l’edat mitjana.
Amb motiu de la Diada Internacional de les Dones, recorreu la Canònica de Vilabertran per descobrir qui fou Blanca d’Anjou, la reina que hi va celebrar el seu casament i que, durant tota la seva vida, en va guardar un bon record. Una visita per comprendre la importància del paper femení reial al segles XIII i XIV.
Visite guidée du monument pour connaître les espaces les plus emblématiques de l’église canoniale de Santa Maria de Vilabertran et découvrir l’histoire et l’architecture de ce bijou du roman catalan.
Els Ulls de la Història a la Cartoixa d'Escaladei ofereix un recorregut per la història i arquitectura d'un dels monestirs més importants de la península Ibèrica. Una experiència immersiva de realitat virtual que et transportarà a la Cartoixa del segle XVII, a través de la veu i l’experiència vital de l’artífex de la decoració de l’església Joaquim Juncosa. També podràs endinsar-te en la quotidianitat dels monjos cartoixans a través de la instal·lació audiovisual 'El silenci etern' a la sala del capítol dels pares.
Visitez les zones les plus emblématiques du monastère de Sant Pere de Rodes, en découvrant l'histoire et l'architecture de ce joyau de l'art roman catalan.
Els Ulls de la Història ofereix una oportunitat única per connectar amb el nostre passat col·lectiu d'una manera dinàmica. Gaudeix d'una experiència innovadora al Centre d'Interpretació de les Pintures Rupestres del Cogul i fes un viatge al passat gràcies a la Realitat Virtual. A més, visita el conjunt rupestre acompanyat de la guia multimèdia per a adults i per a infants i viu l’art rupestre com no l'havies imaginat mai. Vine i descobreix com les petites històries del passat ens parlen del present i ens ajuden a construir un futur més conscient.
Escornalbou nous transporte à une époque où la bourgeoisie aisée aménagea des édifices historiques anciens pour en faire sa résidence. En 1911, Eduard Toda acheta l’ancien monastère de Sant Miquel d'Escornalbou et le restaura librement.
La visite nous permet de connaître l’ambiance d’une maison cossue au début du XXe siècle dans laquelle se réunirent les grandes personnalités de la Renaixença (mouvement de renaissance de la culture catalane) invitées par Toda. Nous retrouvons dans les différentes pièces des exemples des collections que Toda avait rassemblées au cours de ses voyages. Vice-consul à Macao, Hong-Kong et Shanghai, consul en Égypte, il profita de ces expériences pour connaître différentes cultures. Il s’intéressa tout particulièrement à l’Égypte ancienne : il participa aux fouilles de Thèbes et rassembla une collection privée d’art égyptien qu’il céda au Musée archéologique national de Madrid et au Musée Víctor Balaguer de Vilanova i la Geltrú.
Dans l’interprétation particulière que Toda fit de l’ancien ensemble, nous pouvons entrevoir les vestiges du monastère fondé en 1153. Toda en préserva certains éléments, comme l’église et le cloître, qu’il rénova néanmoins pour en faire un jardin où profiter d’une des meilleures vues sur les cantons de Tarragone.
Visite guidée du monument pour connaître les espaces les plus emblématiques de cette maison, son environnement et la vie que lui donna Eduard Toda.
Descobreix el passat del Palau Moja, una joia de la Barcelona del segle XVIII i XIX. Endinsa’t en les seves estances i reviu com hi vivia l’alta burgesia de l’època. Coneixeràs la història dels seus il·lustres propietaris, admiraràs el Gran Saló amb pintures d’“El Vigatà”, els elegants salons blau, rosa i verd, i l’impressionant escala d’honor. Un recorregut ple d’art, història i curiositats, en un edifici que avui acull la Direcció General del Patrimoni Cultural.
A la Casa Museu Prat de la Riba, els visitants tindran l’oportunitat de descobrir l’entorn on va néixer i morir el primer president de la Mancomunitat de Catalunya. Les visites no sols se centraran en la seva trajectòria personal i política, sinó que també oferiran una immersió en la vida quotidiana a Castellterçol i al Moianès a cavall entre els segles XIX i XX, mostrant com la realitat local dialogava amb els grans canvis socials i culturals del país.
El monestir de Santes Creus va néixer el 1160 sota el patrocini dels llinatges dels Montcada i dels Cervelló, i del comte Ramon Berenguer IV. Els monjos, provinents del monestir occità de la Gran Selva, van trobar a la riba del riu Gaià l’emplaçament idoni per bastir-hi un monestir que seria, fins al 1835, el centre d’una de les senyories monàstiques més extenses i influents de la Corona d’Aragó. Santes Creus va tenir el seu moment de més esplendor en els segles XIII i XIV gràcies al favor del llinatge reial i la noblesa.
Els reis Pere el Gran i Jaume II el Just i la reina Blanca d’Anjou el van escollir com a panteó i en van esdevenir protectors i mecenes actius. Les seves restes reposen a l’església en dos monuments funeraris, considerats obres cabdals del primer gòtic català i els únics que ens han arribat intactes de la reialesa de la Corona d’Aragó.
Visita guiada pel monument per conèixer els espais més emblemàtics de l’abadia cistercenca, com ara el claustre gòtic o els mausoleus reials, i descobrir la història de l’orde i com hi vivien els monjos.
La visita guiada consisteix en un recorregut per l’espai que Fontserè i Broch van dissenyar per a l’activitat creativa de l’artista i per aplegar tot el seu ingent llegat. Un espai viu i dinàmic que el mateix Fontserè anà reformant en funció de l’evolució de la seva dilatada trajectòria artística. Cadascun dels sectors de l’estudi reflecteix els diversos camps de les arts que l’artista va conrear: la pintura, el dibuix, l’escriptura, l’escenografia, el cartellisme, la il·lustració i la fotografia. Es visiten les diferents zones de treball, perfectament diferenciades segons la funció a la qual es destinaven, i una mostra d’alguns dels seus quadres, objectes personals, llibres i fotografies que ens endinsen dins l’univers creatiu de l’artista.
Visite guidée du monument pour connaître les espaces les plus emblématiques du château, en découvrant l’histoire des Templiers et l’architecture.
En aquest espai tranquil i protegit per la serralada del Montsant, els monjos cartoixans van seguir un model de vida marcat pel silenci i l’oració, combinant la solitud eremítica amb la vida comunitària. La cartoixa es va fundar el 1194 gràcies a una concessió d’Alfons I, amb el propòsit de fixar un poblament en les terres acabades de conquerir. Les donacions i compres que es van produir posteriorment van convertir la cartoixa en un gran «senyor feudal», atès que va arribar a posseir un ampli territori, que coincideix amb l’actual comarca del Priorat.
Escaladei va ser la primera cartoixa de la Península i va intervenir en la fundació de moltes de les que es van crear més endavant. A partir de la primera meitat del segle XIX, la desamortització de terres que eren propietat de l’Església i els saquejos que hi van tenir lloc durant les revoltes populars van provocar l’abandonament i la profunda degradació del conjunt. Actualment, però, les darreres obres de restauració han tret a la llum una part d’aquesta esplendor, que es pot contemplar en el nou espai visitable, corresponent a l’àrea de vida comunitària.
Visita guiada pel monument per conèixer els espais més emblemàtics de la cartoixa i la vida cartoixana.
accessibilité | mentions légales | cookies | © Departament de Cultura 2018 Agència Catalana del Patrimoni Cultural
