De la mateixa manera que Virginia Woolf reclamava una habitació pròpia per a poder escriure, la història ha de reclamar la veu de les dones, la seva pròpia veu. Escoltar-les suposa trencar amb idees preconcebudes i despertar l'esperit crític, quelcom necessari a la societat actual. Aquesta és una de les missions de la Cultura, també del Patrimoni: ser un espai de reflexió, de debat, sempre al servei de les necessitats de la nostra societat.
En aquest sentit, Una veu pròpia torna enguany per reivindicar vuit figures femenines vinculades a vuit monuments i, així, retornar-los la veu en àmbits tan diversos com la cultura, el comerç, el poder, la quotidianitat, l'art, l'arquitectura. No és una llista exhaustiva però sí significativa de dones que, amb la seva història de vida, ens ajuden a (re)escriure la Història des d'un altre punt de vista i sota altres mirades.
El projecte neix avui amb 8 noms propis i 8 llocs patrimonials però té una ferma voluntat de seguir recuperant i reivindicant més dones que, des de l'anonimat o des d'espais de poder, ens permetran construir un relat més complet i més real de la nostra història.
8-M a 8 Monuments
Blanca d’Anjou (1280-1310) es va casar amb Jaume II a Vilabertran el 1295, un enllaç que simbolitzà la fi del conflicte entre la Corona d’Aragó i Carles d’Anjou. Dona culta i religiosa, intercedí en afers diplomàtics i fou mecenes d’Arnau de Vilanova. Va mantenir sempre un record especial de Vilabertran, deixant-hi una donació en el seu testament.
Assumpció Peyra Ameller (1924-2010) va combinar l’ensenyament amb la recuperació del Priorat, modernitzant la viticultura i contribuint a la reobertura de l’escola d’Escaladei. La seva lluita per restaurar la Cartoixa d’Escaladei va culminar amb la seva adquisició per la Generalitat el 1990, tot i que ella morí sense veure'n la restauració finalitzada.
Guillema de Montcada (1245-1309), membre d’una poderosa nissaga catalana, va ser una peça clau en aliances matrimonials, casant-se finalment amb Pere d’Aragó. Enviudà sense descendència i mantingué una ferma independència davant Jaume II, fet que podria haver inspirat la llegenda de la "invicta amazona".
Clara Capeller (c.1295-?) va viure a Santa Creu de Rodes, on, mentre el seu marit servia els monjos de Sant Pere de Rodes, ella es dedicava al comerç, elaborant i venent ciris als pelegrins que passaven pel poble.
Justa Balló, Conxa Guarro i Maria Mariné, bibliotecàries formades a la primera Escola Superior de Bibliotecàries de Catalunya, van contribuir a l’expansió del sistema bibliotecari català durant la Segona República. Van fer estades al Castell Monestir d’Escornalbou, convertir en centre de formació gràcies al seu propietari, Eduard Toda.
Tradicionalment s’havia fet una lectura adrocèntrica de les dones representades a la Roca dels Moros. Ara, noves es comença a reconèixer la seva presència en escenes rupestres prehistòriques, realitzant múltiples tasques i participant en rituals socials i polítics. Aquestes representacions desafien els estereotips de gènere establerts.
Terry Broch (1927-2016), publicista i traductora, va destacar en el món de la moda a Nova York i va jugar un paper fonamental en la projecció de l’obra del seu marit, Carles Fontserè. Es va establir a Catalunya el 1973, tot contribuint a la creació de l’Estudi Taller Carles Fontserè.
Maria Lluïsa de Copons i Descatllar (s. XVIII) va ser la principal promotora de la construcció del Palau Moja de Barcelona. Viuda del marquès de Moja, va dirigir les obres fins al 1791 i probablement va idear la decoració del gran saló, on es destaquen els orígens del seu llinatge.
Activitats
En el marc d’aquesta acció, també es duen a terme activitats per conèixer in situ alguna d’aquestes biografies.
El mateix dissabte 8 de març, a les 12 h, a l’estudi taller Fontserè, una visita guiada permetrà conèixer l’espai posant l’accent en la figura de Terry Broch. Més informació i reserva d'entrades a https://porqueres.cat/arees/turisme/estudi-taller-carles-fontsere/
Al Reial Monestir de Santes Creus, també dissabte 8 de març, a les 11.30, s’explorarà la presència femenina al monestir de la mà de la visita “Dones: mares, abadesses i esposes”.
accessibility | legal notice and privacy policy | cookies | © Departament de Cultura 2018 Agència Catalana del Patrimoni Cultural