El poblat ibèric del Coll del Moro, a Gandesa, i la ciutat ibèrica de Kum-Castellet de Banyoles, a Tivissa, prendran part amb un seguit d’activitats en el 22è Cap de Setmana Ibèric, que tindrà lloc els propers dies 1 i 2 d’octubre. Les visites guiades, a càrrec dels equips de recerca arqueològica responsables de les excavacions, i les activitats de caràcter familiar configuren el programa, que aquest any se centra en l'enigma de l’escriptura i la llengua ibèriques.
El Cap de Setmana Ibèric és ja un clàssic del turisme cultural de Catalunya, concebut pel Museu d’Arqueologia de Catalunya (MAC) com una oportunitat de conèixer sobre el terreny com eren les comunitats pobladores del nostre territori fa més de 2.000 anys. En el cas del Coll del Moro i la ciutat ibèrica de Kum-Castellet de Banyoles, es tracta de dos jaciments que gestiona l’Agència Catalana del Patrimoni Cultural de la Generalitat de Catalunya.
Precisament, és l’Agència Catalana del Patrimoni Cultural, conjuntament amb els ajuntaments de Tivissa i Gandesa, l’encarregada de les activitats que es desenvoluparan en aquests dos jaciments de les Terres de l’Ebre. En tots dos casos, el programa d’activitats és gratuït i tindrà lloc tant dissabte 1 com diumenge 2 d’octubre. Tant per les visites guiades com per les activitats familiars cal fer reserva prèvia trucant al 977638556 o envinat un correu electrònic a reservesmonuments.acdpc@gencat.cat
Els organitzadors han dissenyat dos tipus d’actes: d’una banda, visites a les excavacions a càrrec dels respectius equips de recerca arqueològica i, d’una altra, una activitat familiar que porta per títol “Desxifrem la cultura ibèrica: petits fragments”, que vol ser una invitació a la descoberta de la llengua i l’escriptura ibèriques mitjançant la metodologia d’estudi que segueixen els historiadors i historiadores en el món de la recerca. L’activitat familiar la portarà a terme “Iber. Arqueologia, Patrimoni i Turisme”, empresa concessionària de les visites guiades als monuments i jaciments de l’Agència Catalana del Patrimoni Cultural a les comarques de Tarragona.
L’agenda
S’han programat visites guiades a Kum-Castellet de Banyoles el dissabte (10.30 h. i 18.00 h.) i el diumenge (10.30 h.), mentre que l’activitat “Desxifrem la cultura ibèrica: petits fragments” s’ha agendat a les 12.00 h. tant dissabte com diumenge. Durant els dos dies hi haurà portes obertes a l’Espai Ilercavònia de Tivissa, que explica la història de l’època ibèrica al municipi i el jaciment de Kum-Castellet de Banyoles.
Pel que fa al poblat ibèric del Coll del Moro, les visites arqueològiques guiades tindran lloc dissabte (12.00 h.) i diumenge (10.00 h. i 12.30 h)., mentre que només hi haurà una oportunitat (dissabte a les 16.00 h.) de participar en l’activitat familiar “Desxifrem la cultura ibèrica: petits fragments”.
La ciutat ibèrica de Kum-Castellet de Banyoles
El jaciment ibèric de Kum-Castellet de Banyoles és una ciutat ibèrica de la tribu dels ilercavons situada a uns dos quilòmetres al nord-est del poble de Tivissa, a la comarca de la Ribera d’Ebre.
L’enclavament ocupa una plataforma elevada d’unes 4,5 hectàrees de superfície sobre l’anomenat turó de Banyoles, un punt estratègic per al control del riu Ebre. Tant per les seves dimensions com per la cronologia que presenta, la ciutat ibèrica de Kum-Castellet de Banyoles és un dels assentaments urbans ibèrics més remarcables de la Catalunya meridional. La seva principal funció hauria estat el control del comerç entre la costa i l’interior a través del curs del riu Ebre.
Les troballes arqueològiques que s’hi han fet, d’una importància excepcional, constitueixen l’anomenat tresor de Tivissa. L’any 1912 s’hi va trobar un conjunt d’arracades, braçalets, anells i un petit tresor de vint-i-nou monedes. Posteriorment, l’any 1925, hi va aparèixer una figura d’una parella de bous de bronze i, entre els anys 1927 i 1928, s’hi va produir la troballa més important, consistent en quatre pàteres de plata daurada, onze vasos d’argent i dos collarets de plata que formen un conjunt de peces votives ibèriques. Les peces, datades al segle III aC, són la millor mostra d’orfebreria ibèrica que es conserva a Catalunya.
Coll del Moro
El poblat ibèric del coll del Moro, al municipi de Gandesa (Terra Alta), és un notable exemple d’assentament artesanal i manufacturer de la tribu ibèrica dels ilercavons. Per la seva posició estratègica, se suposa que va ser un assentament important per controlar els fluxos d’intercanvi comercial entre la costa i les terres de l’interior.
Les excavacions arqueològiques han permès provar-hi l’existència d’una important activitat manufacturera, principalment relacionada amb la producció vitivinícola. Tant és així que els recents treballs arqueològics han posat al descobert el que seria el trull de vi més antic de Catalunya, datat al segle III aC. A més, s’hi ha localitzat un taller destinat a la manufactura de teixits i pells; grans estructures d’emmagatzematge per guardar i conservar productes i creacions artesanals, i una zona destinada a habitatges.
Els orígens del poblat es remuntarien als segles VI-V aC. Després de la Segona Guerra Púnica, a partir del darrer quart del segle III aC, el coll del Moro sembla que va passar de ser un recinte defensat per una torre-talaia a un poblat completament fortificat. Un altre element destacat del jaciment del coll del Moro és l’existència de la necròpolis, una de les poques que s’han conservat a Catalunya pel que fa als poblats ibèrics.
Més informació:
https://patrimoni.gencat.cat/ca/monuments
http://turismetivissa.com/ca/portada/
Amb la finalització de l’alarma decretada per Protecció Civil, la Cartoixa d’Escaladei i el Castell Monestir d’Escornalbou reprenen avui la seva activitat amb normalitat. Segueix tancat al públic el Castell de Miravet, on l’estat d’alarma encara és vigent.
Aquesta mesura s’ha adoptat per coherència amb les recomanacions d’extremar la precaució evitant desplaçaments, i per garantir la seguretat del personal del monument que es trasllada des de poblacions diferents. Lamentem si aquest fet ha ocasionat molèsties.
accessibility | legal notice and privacy policy | cookies | © Departament de Cultura 2018 Agència Catalana del Patrimoni Cultural