L’any és 1928 i Eduard Toda espera, amb la taula parada, els seus convidats per celebrar el Nadal. Mentrestant, ens guia pels espais del Castell per compartir-hi la seva vida apassionant: els viatges a la Xina, les excavacions a Egipte i la seva estimada biblioteca d’Escornalbou.

Al voltant de la taula parada de la família Prat de la Riba, s’hi desplega el clàssic Poema de Nadal de Josep Maria de Sagarra, en un recital poètic teatralitzat que ens endinsa en la vida quotidiana de la casa a principis de segle.

De la mà d’un guia expert, els visitants gaudiran d’ una immersió completa pels diversos espais de la Canònica, revelant la seva apassionant història, l’arquitectura única i les curiositats sobre com es celebrava el Nadal, i els seus àpats, a la canònica de Vilabertran. De la mà d’un guia expert, els visitants gaudiran d’ una immersió completa pels diversos espais de la Canònica, revelant la seva apassionant història, l’arquitectura única i les curiositats sobre com es celebrava el Nadal, i els seus àpats, a la canònica de Vilabertran. 

La casa natal de Rafael Casanova acull també el Poema de Nadal de Josep Maria de Sagarra, en un recital poètic teatralitzat que es desplega per diverses estances, omplint-les de paraula, emoció i esperit nadalenc.

Descobreix el passat del Palau Moja, una joia de la Barcelona del segle XVIII i XIX. Endinsa’t en les seves estances i reviu com hi vivia l’alta burgesia de l’època. Coneixeràs la història dels seus il·lustres propietaris, admiraràs el Gran Saló amb pintures d’“El Vigatà”, els elegants salons blau, rosa i verd, i l’impressionant escala d’honor. Un recorregut ple d’art, història i curiositats, en un edifici que avui acull la Direcció General del Patrimoni Cultural.

A la Casa Museu Prat de la Riba, els visitants tindran l’oportunitat de descobrir l’entorn on va néixer i morir el primer president de la Mancomunitat de Catalunya. Les visites no sols se centraran en la seva trajectòria personal i política, sinó que també oferiran una immersió en la vida quotidiana a Castellterçol i al Moianès a cavall entre els segles XIX i XX, mostrant com la realitat local dialogava amb els grans canvis socials i culturals del país.

El castell de Miravet, una fortalesa situada sobre un turó imponent i envoltada per una muralla de 25 metres d’alçària que sembla sorgir de les roques, domina el curs de l’Ebre i les terres del voltant. El fet de ser un emplaçament estratègic ha comportat que des de la prehistòria s’hi hagin anat succeint els assentaments i, així mateix, que tingués un paper important en diferents conflictes.

Avui encara es poden apreciar una part de les estructures d’una fortalesa andalusina sobre la qual es va aixecar el castell templer, immediatament després de la conquesta d’aquestes terres per part de Ramon Berenguer IV. El castell va ser donat a l’orde del Temple, que el va convertir en la seu de la província templera de Catalunya i Aragó. Aquest fou el període de màxim poder i esplendor de la història de Miravet. La fi d’aquesta etapa va significar també l’episodi més dramàtic de la seva història, amb un setge de més d’un any que va precedir la desaparició de l’orde del Temple.

Visita guiada pel monument per conèixer els espais més emblemàtics del castell i descobrir, alhora, la història dels templers i l’arquitectura.

Escornalbou ens endinsa en una època en què la burgesia benestant va habilitar antics edificis històrics per convertir-los en les seves residències. Així, el 1911, Eduard Toda va comprar l’antic monestir de Sant Miquel d’Escornalbou i el restaurà amb total llibertat.

La visita ens permet conèixer l’ambient d’una casa benestant de començament del segle XX, on es van reunir les principals figures de la Renaixença, convidades per Toda. A les diferents estances, hi queden mostres de les col·leccions que Toda havia aplegat en els seus viatges. Fou vicecònsol a Macau, Hong Kong i Shangai i cònsol a Egipte, i aprofità aquestes experiències per conèixer diferents cultures. Eduard Toda es va interessar especialment per l’antic Egipte: va participar en les excavacions de Tebes i va reunir una col·lecció privada d’art egipci que cedí al Museu Arqueològic Nacional de Madrid i al Museu Víctor Balaguer de Vilanova i la Geltrú.

Enmig de la peculiar interpretació que Toda va fer de l’antic conjunt, s’entreveuen les restes del monestir fundat el 1153. Toda en preservà alguns elements, com l’església i el claustre, tot i que el va remodelar per convertir-lo en un jardí per gaudir d’una de les millors vistes de les comarques de Tarragona.

Visita guiada pel monument per conèixer els espais més emblemàtics d’aquesta casa, el seu entorn i la vida que hi va donar Eduard Toda.

El monestir de Santes Creus va néixer el 1160 sota el patrocini dels llinatges dels Montcada i dels Cervelló, i del comte Ramon Berenguer IV. Els monjos, provinents del monestir occità de la Gran Selva, van trobar a la riba del riu Gaià l’emplaçament idoni per bastir-hi un monestir que seria, fins al 1835, el centre d’una de les senyories monàstiques més extenses i influents de la Corona d’Aragó. Santes Creus va tenir el seu moment de més esplendor en els segles XIII i XIV gràcies al favor del llinatge reial i la noblesa.

Els reis Pere el Gran i Jaume II el Just i la reina Blanca d’Anjou el van escollir com a panteó i en van esdevenir protectors i mecenes actius. Les seves restes reposen a l’església en dos monuments funeraris, considerats obres cabdals del primer gòtic català i els únics que ens han arribat intactes de la reialesa de la Corona d’Aragó.

Visita guiada pel monument per conèixer els espais més emblemàtics de l’abadia cistercenca, com ara el claustre gòtic o els mausoleus reials, i descobrir la història de l’orde i com hi vivien els monjos.

La visita guiada consisteix en un recorregut per l’espai que Fontserè i Broch van dissenyar per a l’activitat creativa de l’artista i per aplegar tot el seu ingent llegat. Un espai viu i dinàmic que el mateix Fontserè anà reformant en funció de l’evolució de la seva dilatada trajectòria artística. Cadascun dels sectors de l’estudi reflecteix els diversos camps de les arts que l’artista va conrear: la pintura, el dibuix, l’escriptura, l’escenografia, el cartellisme, la il·lustració i la fotografia. Es visiten les diferents zones de treball, perfectament diferenciades segons la funció a la qual es destinaven, i una mostra d’alguns dels seus quadres, objectes personals, llibres i fotografies que ens endinsen dins l’univers creatiu de l’artista.

Recorreu els espais més emblemàtics del monestir de Sant Pere de Rodes descobrint la història i arquitectura d’aquesta joia del romànic català.

En aquest espai tranquil i protegit per la serralada del Montsant, els monjos cartoixans van seguir un model de vida marcat pel silenci i l’oració, combinant la solitud eremítica amb la vida comunitària. La cartoixa es va fundar el 1194 gràcies a una concessió d’Alfons I, amb el propòsit de fixar un poblament en les terres acabades de conquerir. Les donacions i compres que es van produir posteriorment van convertir la cartoixa en un gran «senyor feudal», atès que va arribar a posseir un ampli territori, que coincideix amb l’actual comarca del Priorat.

Escaladei va ser la primera cartoixa de la Península i va intervenir en la fundació de moltes de les que es van crear més endavant. A partir de la primera meitat del segle XIX, la desamortització de terres que eren propietat de l’Església i els saquejos que hi van tenir lloc durant les revoltes populars van provocar l’abandonament i la profunda degradació del conjunt. Actualment, però, les darreres obres de restauració han tret a la llum una part d’aquesta esplendor, que es pot contemplar en el nou espai visitable, corresponent a l’àrea de vida comunitària.

Visita guiada pel monument per conèixer els espais més emblemàtics de la cartoixa i la vida cartoixana.

Un recorregut pels diferents espais de la canònica que ens descobrirà la seva història, l’arquitectura única i les curiositats de com s’hi celebraven les festes de Nadal. Hi haurà la recreació de la taula i del dinar que la comunitat de canonges del segle XIV, tal i com celebraven aquesta festivitat al refetor del monestir.