Actualitat

Obertura al públic del claustre major de la Cartoixa d'Escaladei

  • Obre al públic el claustre major de la Cartoixa d'Escaladei, oferint una nova visita d'un dels espais més importants del conjunt monumental.
  • El nou aspecte del claustre major permet conèixer i entendre el que va ser un dels espais més importants de la Cartoixa, tant des d'un punt de vista arquitectònic com simbòlic.

31/07/2021 / Administradora

Dissabte 31 de juliol ha obert al públic el claustre major de la Cartoixa d'Escaadei, un cop finalitzats els treballs de restauració i adequació de l'espai que, entre altres fites, han permès treure a la llum algunes de les cel·les originals, del segle XIII. La nova visita permet conèixer i entendre el que va ser un dels espais més importants de la Cartoixa, tant des d'un punt de vista arquitectònic com simbòlic, al voltant del qual se situava una part de les 30 cel·les construïdes durant el segle XVII.

Els treballs realitzats, que es van iniciar el maig de 2020, han tingut un doble objectiu: d'una banda, la restauració, enjardinament i adequació per a la visita que permetés mostrar la darrera configuració d'aquest espai en els segles XVII-XVIII, just abans de l'exclaustració dels cartoixans. De l'altra, excavar l'espai i fer visible una de les cel·les del claustre primitiu, d'un gran valor històric i simbòlic tenint en compte que són els vestigis de les primeres cel·les que els cartoixans van aixecar a la península Ibèrica, on Escaladei va ser la seva primera fundació.

Restes

Com ja s'ha destacat, al voltant del claustre major se situava una part de les 30 cel·les construïdes en una gran reforma urbanística que els cartoixans van impulsar al segle XVII.

Els seus corredors permetien als monjos el pas des de les seves cel·les cap als espais comunitaris: l'església, la sala capitular, el refetor o les capelles. Al seu pati hi havia el cementiri, on els monjos s'enterraven amb una simple mortalla i sense cap indicació, com a senyal d'humilitat.

És just per sota d'aquest claustre del XVIII que el projecte ha permès localitzar i desenrunar les restes del claustre primitiu, al voltant del qual es van aixecar les 12 cel·les dels primers pares cartoixans que van fundar Escaladei a començament del segle XIII.

Galeria

Posicionar la Cartoixa d'Escaladei com a element patrimonial identitari del Priorat

Escaladei és la primera cartoixa de la península Ibèrica i alhora una joia del Renaixement català. Porta d'entrada al Priorat, la força del paisatge amb l'imponent Montsant de fons és una perfecta síntesi de patrimoni i natura, de silenci i espiritualitat. La Cartoixa d'Escaladei és l'únic monestir cartoixà accessible al públic a Catalunya. Els elements arquitectònics, en molts casos fets amb la mateixa pedra que la serra del Montsant, semblen voler intervanviar amb aquesta última els seus respectius orígens antròpics i tel·lúrics. La simbiosi entre monument i entorn natural és tan gran que avui se'ns faria difícil contemplar el paisatge d'aquesta part de la serra sense la personalitat que li aporten les restes, ni aquestes sense la singularitat que li confereix aquest context.

Des del 2007, coincidint amb l'impuls de la candidatura Priorat-Montsant-Siurana a Patrimoni Mundial de la UNESCO, el Departament de Cultura va redactar el pla director del monument. Un pla integral, ambiciós i a llarg termini que respon a l'envergadura i complexitat de les actuacions a realitzar, ja que es tracta d'un vastíssim monument de més de tres hectàrees. Entre elles es troben els projectes de restauració, adequació a la visita pública i museïtzació impulsats pel Departament de Cultura i la Fundació "la Caixa" en el marc del programa Patrimoni en Acció, com l'adequació dels accessos al monument així com l'hort i el mirador de la cel·la C que es van restaurar i obrir al públic el 2017, i les obres de restauració i museïtzació del claustre major que culminen avui.

Vista general

Actualment, continuen en curs les obres de rehabilitació de l'església i el sagrari del monestir amb l'objectiu de recuperar la morfologia del temple en el segle XVIII. Les obres estan finançades pel Departament de Cutlura, el programa de l'1,5% Cultural del Ministeri de Foment i els fons FEDER de la Unió Europea. En el cas de l'església, entre altres intervencions, es preveu la recuperació de la coberta original, l'estabilització del conjunt arquitectònic, la reconstrucció parcial del cimbori i la restauració dels paviments. En el cas del sagrari, es proposa la recuperació funcional de la cúpula i la reconstrucció parcial del seu interior a partir d'elements arquitectònics i decoratius originals descoberts en el lloc.

Més Actualitat
Accessibilitat

22/05/22
Apareixen noves figures inèdites al conjunt de pintures rupestres

  • El projecte de recerca ha permès obtenir noves dades sobre les pintures rupestres, descobrir-hi noves figures i millorar el coneixement sobre els processos creatius que va experimentar aquest conjunt en l'època prehistòrica.
  • S'ha generat un model en 3D de la roca i un nou calc digital, que serviran per a futures aplicacions, tant per a la conservació com per a la divulgació d'aquest espai.
  • Un nou espai web permet apropar la recerca a tots els públics i, alhora, fer-hi una visita virtual amb un nivell de detall, qualitat i informació únics.

30/07/2021
Castellterçol recorda la figura de l'etno-coreògraf Manuel Cubeles i Solé (1920-2017) amb motiu del centenari del seu naixement

  • L'acte s'inclou en la commemoració de la mort d'Enric Prat de la Riba que se celebra cada any el dia 1 d'agost a la Casa Museu Prat de la Riba de Castellterçol.
  • L'acte se centrarà a aprofundir en la figura de Manuel Cubeles amb motiu dels cent anys del seu naixement i comptarà, també, amb l'espectacle de dansa "La difícil senzillesa" de l'Esbart Marboleny de les Preses.

15/07/22
La Coral Càrmina dona el tret de sortida al Festival de Música de Sant Pere de Rodes amb una producció pròpia per commemorar el Mil·lenari del Monestir

  • El concert serà un viatge musical de mil anys que culminarà amb l'estrena de l'obra nova "Tu es Petrus" del compositor català establert a Nova York, Adrià Barbosa.
  • El concert commemoratiu tindrà lloc aquest dissabte a l'església del monestir a les vuit del vespre.

Logo

accessibilitat | avis legal i privacitat | política de galetes | © Departament de Cultura 2018 Agència Catalana del Patrimoni Cultural