Actualitat

El Palau Moja recupera la “veu” de la marquesa de Cartellà amb un espectacle d’Ana DMatos pel 8M

  • L’acció performativa parteix del mite d’Aracne per reflexionar sobre el silenci imposat a les dones i l’esborrament de la seva autoria històrica.
  • L’actuació tindrà lloc el divendres 7 de març a les 19 h al Palau Moja, en el marc del programa 8M. Una veu pròpia de l’Agència Catalana del Patrimoni Cultural.
  • Sota el lema 8M, 8 Monuments, 8 Dones, el programa recupera la trajectòria de vuit dones vinculades a vuit monuments emblemàtics de Catalunya.

Dimecres 25 de febrer de 2026 /

L’Agència Catalana del Patrimoni Cultural (ACPC), del Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya, presenta, amb motiu del Dia Internacional de les Dones, una acció performativa de l’artista i investigadora Ana DMatos. L’espectacle tindrà lloc el divendres 7 de març a les 19 h al Palau Moja de Barcelona.

Aquesta actuació, gratuïta amb reserva prèvia, constitueix l’eix central del programa 8M. Una veu pròpia, una iniciativa transversal impulsada per l’ACPC que té com a objectiu recuperar i visibilitzar figures femenines històricament silenciades vinculades al patrimoni cultural català. 

Sota el lema 8M, 8 Monuments, el programa es centra en la recuperació de les històries de vida de dones vinculades a monuments emblemàtics del territori català. En el cas del Palau Moja, la intervenció posa el focus en la figura de la marquesa de Cartellà, veritable impulsora del monument. 

Teixir per trencar el silenci

L’acció performativa d’Ana DMatos s’articula a partir del mite clàssic d’Aracne, utilitzat com a metàfora del silenci imposat a les dones des de les estructures de poder. A través d’una “escultura de vestir”, l’artista construeix una acció simbòlica basada en el gest de teixir, entès com una pràctica creativa i bella i, alhora, com una estructura cultural heretada.

D’aquesta manera es proposa una reflexió crítica sobre els mecanismes que han negat històricament la identitat i la veu de les dones, i planteja el cos i el teixit com a espais de resistència, memòria i reapropiació del relat.

La intervenció posa el focus en la figura de Maria Lluïsa de Copons i Descatllar, marquesa de Cartellà, veritable impulsora i ideòloga del Palau Moja. Malgrat que el monument pren el nom del títol nobiliari del seu marit, el marquès de Moja, va ser ella qui, l’any 1776, va sol·licitar el permís d’obres per construir el palau en un solar procedent de la seva herència familiar.

La marquesa no només va finançar l’edificació, sinó que en va fer el seguiment fins a la seva finalització, el 1791. A més, molt probablement va concebre el programa decoratiu del gran saló, amb les pintures de Francesc Pla, “el Vigatà”, dedicades al llinatge dels Cartellà. L’acció performativa denuncia aquest esborrament simbòlic i la invisibilització de la seva autoria darrere la figura masculina del marquesat.

Un projecte de país: 8M, 8 Monuments

El programa 8M. Una veu pròpia, promogut per l’ACPC, neix amb la voluntat de reivindicar el patrimoni cultural com un espai de reflexió crítica al servei de la societat contemporània. L’ACPC aposta per qüestionar les mirades androcèntriques tradicionals i contribuir a (re)escriure la història des de perspectives més inclusives i plurals.

El projecte posa l’accent i dona visibilitat a vuit històries de vida situades en vuit monuments, cadascuna vinculada a un àmbit temàtic específic. A la Canònica de Santa Maria de Vilabertran, la protagonista és Blanca d’Anjou, associada a la diplomàcia; al Reial Monestir de Santes Creus, Guillema de Montcada es relaciona amb el poder; a la Cartoixa d’Escaladei, Assumpció Peyra Ameller representa l’activisme; a Sant Pere de Rodes, el comerç s’explica a través de Clara Capeller; a l’Estudi Taller Carles Fontserè, Terry Broch representa l’art; al Castell Monestir d’Escornalbou, la cultura es tracta a partir de Justa Balló i Conxa Guarro; i a la Roca dels Moros del Cogul, les dones simbolitzen la quotidianitat.

Es poden consultar totes les històries a la pàgina web.

Amb aquesta iniciativa es referma el compromís amb la construcció d’un relat històric més complet, rigorós i just, que retorni a les dones el lloc i la veu que els corresponen en el patrimoni col·lectiu. 

Reserva la teva entrada per a l’acció performativa al Palau Moja. Pots consultar més informació sobre el projecte i les activitats en aquest enllaç.

Més Actualitat
Accessibilitat

Divendres 20 de juny de 2025
25è Festival de Música de Sant Pere de Rodes: 
un quart de segle de música, patrimoni i compromís

 

  • El 25è Festival de Música de Sant Pere de Rodes tindrà lloc del 12 de juliol al 30 d’agost de 2025, amb una programació extraordinària que commemora un quart de segle d’història musical en un dels espais més emblemàtics del romànic català.
  • Durant tot l’estiu, l’església del monestir acollirà actuacions cada dissabte i dimecres amb grans noms del panorama internacional

22/05/22
Apareixen noves figures inèdites al conjunt de pintures rupestres

  • El projecte de recerca ha permès obtenir noves dades sobre les pintures rupestres, descobrir-hi noves figures i millorar el coneixement sobre els processos creatius que va experimentar aquest conjunt en l'època prehistòrica.
  • S'ha generat un model en 3D de la roca i un nou calc digital, que serviran per a futures aplicacions, tant per a la conservació com per a la divulgació d'aquest espai.
  • Un nou espai web permet apropar la recerca a tots els públics i, alhora, fer-hi una visita virtual amb un nivell de detall, qualitat i informació únics.

30/07/2021
Castellterçol recorda la figura de l'etno-coreògraf Manuel Cubeles i Solé (1920-2017) amb motiu del centenari del seu naixement

  • L'acte s'inclou en la commemoració de la mort d'Enric Prat de la Riba que se celebra cada any el dia 1 d'agost a la Casa Museu Prat de la Riba de Castellterçol.
  • L'acte se centrarà a aprofundir en la figura de Manuel Cubeles amb motiu dels cent anys del seu naixement i comptarà, també, amb l'espectacle de dansa "La difícil senzillesa" de l'Esbart Marboleny de les Preses.

Logo

accessibilitat | avis legal i privacitat | política de galetes | © Departament de Cultura 2018 Agència Catalana del Patrimoni Cultural