Diàlegs. Art, música i patrimoni és un cicle d’estiu que uneix tres pilars fonamentals de la cultura: l’art, la música i el patrimoni. I ho fa en l’emblemàtica Canònica de Santa Maria de Vilabertran. Paral·lelament, s’hi organitza una exposició d’art contemporani, des de fa ja més d’una dècada, comissariada pel Bòlit, Centre d’Art Contemporani de Girona, en col·laboració amb l’Agència Catalana del Patrimoni Cultural.

Apel·lant a aquella trobada transformadora on experiència, observació, predicció i imaginació convergeixen, aquesta exposició reuneix dos artistes que treballen amb aquests elements des de mirades singulars. Ambdós parteixen de l’observació i el pensament com a punt de partida, però materialitzen aquests conceptes des de perspectives profundament diferents i amb resultats sorprenentment diversos.

Cada artista formalitza el procés creatiu dins d’un cub: un ens convida a submergir-nos-hi, a ser testimonis d’un espai on les línies de pensament, exploració i ideació conflueixen en una nova realitat; l’altre ens manté a distància, requerint que confiem en la paraula de l’artista que, dins de la invisibilitat del cub, una xarxa de fotons en moviment teixeix la seva presència.

Al cor d’aquest diàleg brota la llum, com a matèria i metàfora. Recordant les especulacions dels antics pensadors grecs, la llum era concebuda com una emanació de l’observador: segons la teoria de l’emissió de Pitàgores, Plató i Euclides, els ulls projectaven raigs per tocar els objectes, mentre que Demòcrit i Aristòtil defensaven que eren els objectes els que enviaven partícules o imatges cap als nostres ulls (teoria de la recepció). 

Aquesta recerca humana per explicar el seu entorn i la seva percepció és universal, i no queda resolta només amb la ciència. L’art hi intervé sempre, com a espai d’experimentació i de qüestionament, més enllà del camí sintetitzat de l’heurística.

Les instal·lacions que es presenten aquí juguen amb els límits entre allò conegut i allò inconegut, entre el visible i l’invisible, i apel·len al poder suggeridor de la intuïció, en la cruïlla on germinen les noves idees. És en aquest instant precís, on conflueixen l’experiència, l’observació, el qüestionament i la resposta, que emergeix en el moment clau: el moment EUREKA!.