Els dies 11 i 12 d’octubre, a la Ciutat ibèrica de Kum-Castellet de Banyoles, es durà a terme la visita teatralitzada “La sacerdotessa Aiunordin i la ciutat ibèrica de Kum”, una activitat que s’emmarca en la celebració de les Jornades Europees de Patrimoni.

La visita,  a càrrec del Grup Teatral Móra d’Ebre, se centra en la figura d’Aiunordin, una sacerdotessa que ens guiarà per descobrir com era la vida quotidiana de la seva comunitat durant el segle III aC: els rituals i costums, l’habitatge, l’estructura de les famílies, l’alimentació, la distribució de les tasques... El relat també explica les “guerres entre els exèrcits que portava el mar de llevant (romans) i uns altres que venien d’un migdia llunyà (cartaginesos)”, els esforços per defensar-se de l’enemic gràcies a la ubicació en un turó de difícil accés i la muralla que encerclava la ciutat i, en definitiva, totes les amenaces que planaven sobre la supervivència de la ciutat, capital del poble ibèric dels Ilercavons.

La visita teatralitzada es fonamenta en el relat “La sacerdotessa Aiunordin i la ciutat ibèrica de Kum” que l’escriptora Imma Cortina Grau ha elaborat, amb l’assessorament científic dels arqueòlegs Rafel Jornet i Jordi Morer, per al projecte Escenaris de la Història de Catalunya (www.escenarisdelahistoria.cat). 

“Escenaris de la Història de Catalunya” i el treball en xarxa

Cal destacar que aquesta visita serà la presentació pública del projecte “Escenaris de la Història de Catalunya”, una iniciativa impulsada per tots els centres que composen la Xarxa de Museus d’Història i Monuments de Catalunya, del qual la Ciutat ibèrica de Kum-Castellet de Banyoles en forma part. A partir d’una narrativa basada en les microhistòries es vol presentar cada un d’aquests equipaments i la part d’història que representen, a partir de les persones que han habitat aquest lloc i de les vivències que se n’han derivat. Les narracions es treballen a partir de valors com la igualtat de gènere, l’alteritat, la inclusió, el rigor històric i la pluralitat.

A més de la Ciutat ibèrica de Kum-Castellet de Banyoles, que exemplifica la vida en una ciutat dels ibers, la resta de centres serveixen per presentar la romanització a Catalunya (Vil·la romana de Torre Llauder, Museu de Mataró), l’expansió de la comunitat cristiana (Seu d’Ègara, Museu de Terrassa), l’avenç cap a la Catalunya Nova (Museu de Lleida), les comunitats monàstiques (Museu de Sant Cugat), els calls jueus (Museu d’Història dels Jueus, Girona), la família pagesa (Casa Museu Jacint Verdaguer, Folgueroles), l’estiueig de la burgesia barcelonina (Museu Torre Balldovina, Santa Coloma de Gramenet), la família burgesa (Museu de Cervera), les vivències d’un temps de guerra (Museu d’Història de Girona), les reivindicacions veïnals a mitjans del segle XX (Museu de l’Hospitalet), etc.