Aquest setmana s’inicien al Castell de Claramunt un seguit d’actuacions destinades a millorar les instal·lacions d’aquest monument de la comarca de l’Anoia. Els treballs previstos consistiran en la impermeabilització de la torre nord, la millora del paviment i el desguassos del pati interior del recinte sobirà, la impermeabilització de les escales d’accés a la terrassa i la renovació dels emplafonats dels lavabos del monument.

Està previst que les obres tinguin una durada aproximada d’un mes i mig. Durant aquest període, romandrà tancat a les persones visitants l’espai del recinte sobirà del castell. Per aquest motiu mentre durin els treballs l’entrada al castell serà gratuïta.

El conjunt dels treballs, que tenen un import de 23.380,97 euros formen part d’una primera fase d’obres que el Departament de Cultura té previst executar al monument en els propers anys. En les fases successives es millorarà el paviment i els sòcols de la terrassa del castell, es realitzaran diverses actuacions d’adequació de la torre mestra i es realitzaran altres intervencions generals de millora del conjunt.

El Castell de Claramunt. Paradigma dels castells de frontera

El Castell de Claramunt és un dels principals referents patrimonials de la comarca de l’Anoia. Està gestionat conjuntament per l’Agència Catalana del Patrimoni Cultural del Departament de Cultura i l’Ajuntament de la Pobla de Claramunt. Elevat sobre un turó que domina tota la conca d’Òdena, el Castell de Claramunt va ser edificat a la segona meitat del segle X i formava part d'una densa xarxa de castells que marcaven la frontera entre el comtat de Barcelona i els territoris de l’Al-Andalus, amb la funció de protegir i organitzar el territori.

El castell va ser encomanat al llinatge de Claramunt, que en van ostentar el domini fins al segle XI. Posteriorment, es va integrar en els dominis de la casa de Cardona, que el van convertir en el centre administratiu del domini senyorial dels Cardona-Medinaceli sobre les terres de la conca d’Òdena.

Testimoni de múltiples guerres, la fortalesa ha estat enderrocada i reconstruïda en diverses ocasions des que, el 1463, durant la guerra entre Joan II i la Diputació del General, va quedar malmesa per primera vegada. Després de la guerra, Joan Ramon Folc III de Cardona va ordenar la reconstrucció del castell, que es va perllongar fins al segle XVI. Però el 1714, arran de la guerra de Successió, el castell va ser enderrocat parcialment i va quedar deshabitat per sempre més.

Avui en dia, la fortalesa conserva l’estructura clàssica d'un castell del segle XII, dividit en dos recintes que separen la part residencial, amb la sala i la torre de l’homenatge, i el recinte jussà, on s’aplegaven els serveis necessaris per al manteniment del castell, que avui presenta l'aspecte d'un gran pati envoltat de muralles.