LLUM DEL MÓN

Rosa Tharrats i Regina Giménez

Del 24 de juliol al 26 de setembre, 2021

El títol del projecte que engloba les dues exposiciones, "Llum del món", prové del filòsof francès Guillem de Conches (s. XII): "La bellesa del món és tot allò que es mostra en els seus elements singulars, com les estrelles al cel, els ocells a l'aire, els peixos a l'aigua, els homes a la terra". (Glosae Super Platones, ed. Jeauneau, p. 144).

Al llarg de la història de l'art la llum ha estat representada de forma simbòlica o directament com a fenòmen natural. En l'art romànic la llum es representa pels colors més clars, mentre que en l'art contemporani s'exalta gràcies a la tecnologia. Més enllà de les abundants aproximacions a la llum des de l'espiritualitat o la religió, la fascinació pels més enigmàtics elements de la natura, com són els astres i la llum que emeten, ha motivat els treballs d'artistes com Rosa Tharrats i Regina Giménez. En el cas de Rosa Tharrats la llum esdevé l'element indispensable que activa unes obres en les que, tal com passa als vitrals medievals, travessa la matèria, per transformar-la, omplint-la de vida i de color. En canvi, Regina Giménez representa els astres a l'espai i la intensitat de la seva llum a través d'una escala convencional de colors i d'una seqüència de lletres que ve establerta per l'astrofísica acadèmica. D'aquesta forma l'artista planteja una anàlisi i un contrast entre la representació artística i la científica.

ROSA THARRATS: SPECULUM CADUCIS

Instal·lació site specific creada per la nau de la Canònica de Vilabertran on l'artista juga amb la llum que entra per les finestres per il·luminar una reflexió sobre els elements que s'ordenen i conformen la mare natura. El fonament conceptual de l'obra, que ens recorda els vitralls medievals, s'inspira en un text del filòsof del s. XII, contemporani de la construcció de la canònica de Santa Maria de Vilabertran, Alain de Lille (França, 1128-1202).

Rosa Tharrats (Barcelona, 1983) investiga "les sincronicitats i els patrons de la natura de forma intuitiva a través de tot tipus de materials, especialment el teixit, amb l'objectiu de crear narracions sensorials interdisciplinàries que engloben des de la moda fins a les arts visuals. Tharrats parteix d'una concepció molt particular de la matèria, que entén com una "entitat dotada d'ànima o vibració" i de la premissa que, tant els objectes naturals com els artificials contenen una subjectivitat inexplorada amb la qual podem establir una relació orgànica. D'aquesta recerca tan particular en sorgeix una obra que es mou entre el regne mineral, el vegetal i els processos industrials, buscant l'equilibri matèric mitjançant els processos de transformació i simbiosi.

Ha exposat de forma individual en espais com la Galeria Cadaquès, amb Kinky Reiki (2015) o el Bombon Projects de Barcelona, amb  Les anemones (2020), així com de forma col·lectiva en esdeveniments com l'Apulia Land Art Festival d'Itàlia (2017) o Arco Madrid (2019). També ha dissenyat vestuari per a performances i films d'altres artistes, com Jordi Colomer, Donna Huanca o el cineasta Albert Serra. Aquesta tasca li ha estat reconeguda amb guardons com el premi Barcelona 080 per a dissenyadors emergents (2007) o el Gaudí en la categoria de millor vestuari (2014 i 2020).

REGINA GIMÉNEZ: OH BE A FINE GIRL, KISS ME!

Per aquesta ocasió, Giménez presenta el projecte "Oh, Be A Fine Guy/Girl: Kiss Me!" inspirat en l'astronomia. Fa 120 anys l'astrònoma Annie Jump Cannon va actualitzar la classificació espectral. Jump ordenava els astres de major a menor intensitat, dels més calents als més freds i en concordança a una escala de colors, del blau al vermell, a través d'una seqüència de lletres capitals: OBAFGKM. Més tard, l'astrònom Henry Noris Russell va crear una frase per ajudar a recordar l'ordre de les lletres de la classificació estel·lar: "Oh, Be A Fine Guy/Girl: Kiss Me!". A partir d'aquesta regla mnemotècnica ha realitzat treballs sobre tela i paper, en unes obres on el grafisme, el color i les formes dels astres són protagonistes.

Regina Giménez (Barcelona, 1966) és una artista visual amb una obra en la qual predominen el collage i la pintura així com l'exploració de la geometria i el color. L'artista sempre s'ha sentit atreta per les enciclopèdies i els llibres antics de geografia, astronomia o arquitectura moderna, que introdueix sovint a les seves composicions i obres. Les seves peces es mouen a cavall entre l'abstracció geomètrica i la figuració simbòlica. Tanmateix, sol treballar creant sèries, un recurs que li serveix com a via d'investigació i d'experimentació.

Entre el gran nombre d'exposicions que ha realitzat destaquem Símbols Convencionals al Museu d'Art Modern de la Diputació de Tarragona (2012), El sol i la taula, comissariada per Rosa Lleó al M.A.C. de Mataró (2018) i la més recent Iremos al sol, al Museo de Arte Contemporáneo Patio Herreriano de Valladolid (2020). Per la seva obra ha rebut el Premi Biennal d'Art de la Diputació de Tarragona (2010), el Premi Ricard Camí (2001) o el XXXVII Premi Sala Parés (1995) i es troba en col·leccions com la del Museu d'Art Modern de Tarragona, la Fondation Coprime de París, la Fundació Vila Casas o la Lawrence Benenson de Nova York.