El conjunt ibèric del Coll del Moro, a Gandesa, i la ciutat ibèrica de Kum-Castellet de Banyoles, a Tivissa, prendran part amb un seguit d’activitats en el 26è Cap de Setmana Ibèric, que tindrà lloc el cap de setmana del 3 i 4 d’octubre. Les visites guiades, a càrrec d’experts en época ibérica, i les activitats de caràcter familiar configuren el programa d’activiats als dos jaciments

El Cap de Setmana Ibèric suposa una oportunitat de conèixer sobre el terreny i, a través de les restes arqueològiques, com eren les comunitats pobladores del nostre territori fa més de 2.000 anys. En aquest sentit, el conjunt ibèric del Coll del Moro i la ciutat ibèrica de Kum-Castellet de Banyoles són dos jaciments notables del poble ibèric conegut amb el nom d’ilercavons que va dominar les Terres de l’Ebre entre els segles V i II  aC. Els dos jaciments estan declarats Bé Cultural d’Interès Nacional.

L’Agència Catalana del Patrimoni Cultural, conjuntament amb els ajuntaments de Tivissa i Gandesa, és l’encarregada de les activitats que es desenvoluparan en aquests dos jaciments ebrencs. En tots dos casos, el programa és gratuït i tindrà lloc tant dissabte 3 com diumenge 4 d’octubre. Els organitzadors han dissenyat dos tipus d’actes: d’una banda, visites a les excavacions i, d’una altra, activitats per a tots els públics i pensades per a fer en família.

L’agenda

S’han programat visites guiades al Castellet de Banyoles el dissabte (12.00 h. i 18.00 h.) i el diumenge (12.00 h.). En acabar les visites del matí hi haurà un tast de cervesa Iberika. A més, tant dissabte, com diumenge a les 10.30 hores es durà a terme un taller de construcció d’una ciutat ibèrica, concebut com una activitat familiar. 

Pel que fa al conjunt ibèric del Coll del Moro, les visites arqueològiques guiades tindran lloc dissabte i diumenge a les 12.00 h. A més, dissabte a les 17.30 h. i diumenge a les 10.30 h. es farà l’activitat familiar “Caos al poblat” que consisteix en un taller de construcció d’un poblat ibèric. També hi haurà un tast de cervesa Iberika en acabar les activitats de dissabte a la tarda i de diumenge a les 12 del matí. 

En tots dos casos, les activitats són gratuïtes però cal fer reserva prèvia al telèfon 977 638 556 o bé a reservesmonuments.acdpc@gencat.cat

El Cap de setmana Ibèric és una iniciativa del Museu d’Arqueologia de Catalunya per divulgar el patrimoni ibèric del país. L’edició d’enguany està dedicada a l’arquitectura i l’urbanisme.

La ciutat ibèrica de Kum-Castellet de Banyoles

La ciutat ibèrica de Kum-Castellet de Banyoles és una ciutat ibèrica de la tribu dels ilercavons situada a uns dos quilòmetres al nord-est del poble de Tivissa, a la comarca de la Ribera d’Ebre.

L’enclavament ocupa una plataforma elevada d’unes 4,5 hectàrees de superfície sobre l’anomenat turó de Banyoles, un punt estratègic per al control del riu Ebre. Tant per les seves dimensions com per la cronologia que presenta,  la ciutat ibèrica de Kum-Castellet de Banyoles és un dels assentaments urbans ibèrics més remarcables de la Catalunya meridional. La seva principal funció hauria estat el control del comerç entre la costa i l’interior a través del curs del riu Ebre.

Les troballes arqueològiques que s’hi han fet, d’una importància excepcional, constitueixen l’anomenat tresor de Tivissa. L’any 1912 s’hi va trobar un conjunt d’arracades, braçalets, anells i un petit tresor de vint-i-nou monedes. Posteriorment, l’any 1925, hi va aparèixer una figura d’una parella de bous de bronze i, entre els anys 1927 i 1928, s’hi va produir la troballa més important, consistent en quatre pàteres de plata daurada, onze vasos d’argent i dos collarets de plata que formen un conjunt de peces votives ibèriques. Les peces, datades al segle III aC, són la millor mostra d’orfebreria ibèrica que es conserva a Catalunya.

Poblat ibèric del Coll del Moro

El poblat ibèric del coll del Moro, al municipi de Gandesa (Terra Alta), és un notable exemple d’assentament artesanal i manufacturer de la tribu ibèrica dels ilercavons. Per la seva posició estratègica, se suposa que va ser un assentament important per controlar els fluxos d’intercanvi comercial entre la costa i les terres de l’interior.

Les excavacions arqueològiques han permès provar-hi l’existència d’una important activitat manufacturera, principalment relacionada amb la producció vitivinícola. Tant és així que els recents treballs arqueològics han posat al descobert el que seria el trull de vi més antic de Catalunya, datat al segle III aC. A més, s’hi ha localitzat un taller destinat a la manufactura de teixits i pells; grans estructures d’emmagatzematge per guardar i conservar productes i creacions artesanals, i una zona destinada a habitatges.

Els orígens del poblat es remuntarien als segles VI-V aC. Després de la Segona Guerra Púnica, a partir del darrer quart del segle III aC, el coll del Moro sembla que va passar de ser un recinte defensat per una torre-talaia a un poblat completament fortificat. Un altre element destacat del jaciment del coll del Moro és l’existència de la necròpolis, una de les poques que s’han conservat a Catalunya pel que fa als poblats ibèrics.